Els xiquets i xiquetes acostumen a tenir dificultats a l'hora d'expressar el que senten de forma oral, i per això ho fan a través del dibuix. El valor emocional del dibuix dels més petits és la clau per a identificar els seus sentiments, les seues pors, preocupacions, problemes, etc.
En funció de la teoria que vam treballar a classe de plàstica i també de psicologia, vaig dur a terme un petit treball d'investigació amb el meu cosí menut de 4 anys.
Per això, vaig demanar-li a Daniel que dibuixara l'alegria i la tristesa, i aquest va ser el resultat:
Per un costat, a la part de l'alegria es pot observar un xiquet alegre amb un cel sense pluja i a la part de la tristesa hi ha el mateix xiquet plorant i amb pluja; es pot dir que el xiquet asocia la pluja amb alguna cosa roïn.
D'altra banda, la figura humana es reconeix perfectament: el cap, el cos, les extremitats, ulls, boca, etc. Amb les línies ondulades es podria dir que el xiquet té control sobre sí mateix i afectivitat amb les seues figures d'apego, confiança i seguretat.
No obstant això, es pot identificar certa agresivitat en les ungles d'ambdós xiquets ja que són allargades i esmolades. A més, en els grans trets que dibuixa i en la distribució de l'espai també s'observa motivació i autoestima.
Per últim, el color que predomina és el blau, el qual transmet calma, sensibilitat e inteligencia emocional.
D'altra banda, la figura humana es reconeix perfectament: el cap, el cos, les extremitats, ulls, boca, etc. Amb les línies ondulades es podria dir que el xiquet té control sobre sí mateix i afectivitat amb les seues figures d'apego, confiança i seguretat.
No obstant això, es pot identificar certa agresivitat en les ungles d'ambdós xiquets ja que són allargades i esmolades. A més, en els grans trets que dibuixa i en la distribució de l'espai també s'observa motivació i autoestima.
Per últim, el color que predomina és el blau, el qual transmet calma, sensibilitat e inteligencia emocional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario